ESTADA EN PRÀCTIQUES

Aquest curs he realitzat un mes de pràctiques al CEIP Francisco Mondragón d' Eslida. Com el cole es molt menut, cada mestre de primària s'encarrega d'un cicle. jo he estat tota l'estada de pràctiques amb segon cicle, però he de dir que també he vist altres cursos: he estat en infantil, donant suport a primer cicle i reforç a altres xiquets, etc.

L'experiència ha sigut molt positiva en tots els sentits. He aprés molt i he pogut involucrar-me al màxim en tot allò que es duia a terme. La mestra m'ha deixat total llibertat per poder fer el que jo vulgués, però he de dir que amb les noves tecnologies he tingut un poc de dificultats pels problemes de connexió a la xarxa que tenia el centre (només tenen internet des de nadal). No obstant, ja que no podia treballar amb ells a internet, hem fet tota mena d'activitats amb cartolina. Hem fet un climograma a classe: cada dia dos responsables havien de sortir a primera hora al pati per tal de mesurar la temperatura i vore els nivells de pluja (el termometre el varem portar nosaltres al centre i el vam instal·lar junt amb un pluviometre que tenien guardat). Després, les dades havien de ser registrades a la cartolina i havien de fer el gràfic per poder aixó vore l'evolució diària. Puc dir que als xiquets els ha encantat aquesta activitat i l'últim dia de pràctiques demanaven a la mestra poder continuar amb aquesta activitat.

Aprofitant el centenari del naixement d'Enric Valor, varem preparar a classe la interpretació de la rondalla del Mig pollastre. Els xiquets havien de participar i després de la interpretació, els vam preparar una activitat per poder fer a la sala d'ordinadors mitjançant un bloc que els haviem preparat perque els nenes pogueren assolir els coneixements. Vos deixe l'enllaç perque pugueu vore l'activitat.

http://anemaaprendretotsjunts.blogspot.com/

Els xiquets també van fer un comic dibuixant escenes de la rondalla que havien vist.

També vam fer un diccionari personal a classe. Els nens en l'assignatura de llengua castellana, havien de portar cada dia que tenien castellà, una cartolina que previament els haviem donat. L'activitat consistia en que havien de buscar paraules que no conegueren al diccionari. Nosaltres els deiem la lletra per a poder fer un diccionari on entre tots havien buscat paraules de totes les lletres de l'abecedari. La paraula l'havien de copiar a la cartolina junt amb la seua definició i després havien de fer un dibuix representatiu de la paraula. Ja per últim, havien de fer una frase amb la paraula que havien buscat. Després, les targetes quedaven exposades al tabló de l'aula i l'últim dia vam confeccionar el diccionari. Amb aquesta activitat el que preteniem era treballar diversos aspectes: que aprengueren a buscar paraules al diccionari, que enriquiren el seu vocabulari, que treballaren l'expressió escrita i s'entretinguren fent dibuixos, i que pensaren un poc per poder fer les frases. Als nens els ha agradat molt i tots els dies anaven a vore les paraules que la resta de compnays havien buscat.

Com a  conclusió puc dir que he estat molt ben acollida en el centre. La meua tutora i la resta de mestres m'han tractat com a una més i en tot moment m'han oferit la seua ajuda. He tingut molta llibertat per poder fer les classes ala meua manera i toters les propostes que li he fet a la meua tutora han sigut ben rebudes. He de dir que ha sigut una experiència molt enriquidora i m'agradaria que hagueren durat un poc més.

ELS LLIBRES DE TEXT A EXAMEN

(Jaume Martínez Bonafé)

El darrer dijous dia 24 vam assistir tota la classe a una conferència del professor Jaume Martinez Bonafé, gran professional i molt entés en la matèria pel que fa a la crítica dels llibres de text . Jaume és professor titular del Departament de Didàctica i Organització Escolar a la Facultat de Filosofia i CC. Educació de la Universitat de València. La proposta va vindre a mans de Jordi Adell, en la seua assignatura de Noves tecnologies aplicades a l’educació. La intenció de Jordi era que tots reflexionarem sobre un punt de vista que calia tenir en comte: de qué parlem quan parlem dels llibres de text.

Assistir a aquesta ponència va semblar molt interessant, ja que em va fer reflexionar  si realment són necessaris els llibres de text o per contra caldria pensar en una alternativa educativa que incloguera a més a més altres recursos educatius.

Per una banda podem trobar que els anys han fet dels llibres un etern monument al que sembla que ningú pot enderrocar. S’inventa i reinventa tantes vegades com faça falta a fi de no perdre la seua posició en un ranquing on sembla que el negoci és el que prima. Un tipus de manual, que sembla ser amic d’uns professionals els quals prefereixen tindre una estructura de treball marcada per un currículum enlloc de pensar en altres alternatives pedagògiques adaptades a l’alumnat.

Però, d’altra banda, caldria preguntar-se si estem d’acord amb allò  que els llibres ens ofereixen: eixa estructura tancada que presenta un codi i que està pensat en la interdisciplina. Darrere dels llibres, els responsables de l’educació deurien tenir un marge de possibilitats que els permetera millorar l’educació de l’alumnat amb la pròpia experiència i aprenentatge.

I no només això, sinò que també s’ha de dir que el món de les editorials han convertit en tot un negoci allò que envolta als llibres de text. Per a ells no prima l’educació dels xiquets i xiquetes, sinò que l’interés sembla estar en la recaptació d’uns beneficis a final d’any.

Ben conegut és el cas que cada any les editorials presenten un llibre diferent  al de l’any passat, condicionant a l’obligació de comprar-lo només perquè han modificat la portada del llibre de text i dos activitats dintre del contingut del llibre, perquè la resta, tot és el mateix. Un negoci, ja ho he dit. I a les escoles, els mestres i professor ho permeten, i no se n’adonen que ells mateix estan contribuint a la seva pròpia idiotització, acomodant-se als recursos que els proposen les editorials i, moltes voltes, sense voler ni tan sols mirar més enllà.

Amb l’ús de les noves tecnologies es pot ampliar el camp d’acció de l’aprenentatge. Així podem desenvolupar conceptes limitats en el llibre de text per altres que desde internet semblen ser més amplis, interactius i emocionants. Avui en dia les noves tecnologies estan a l’abast de tots. Aquestes ofereixen una gran quantitat de recursos didàctics que permeten al professorat ensenyar d’una altra manera als seus alumnes, amb activitats més reals i més fàcil d’entendre. Els alumnes poden estudiar en primera persona moltes coses que abans només ho podiem fer amb fotografies presentades als llibres de text. Per exemple: poden veure el quadre de la Mona Lisa fent una visita guiada al museu de Louvre de Paris o tindre una fotografia que no entenen en el llibre de text.

Però caldria preguntar-se si en el currículum preestablert ja figura la incorporació de les TICs en el programa educatiu, perquè aquesta està condicionada als llibres i se limita la seua projecció?

De vegades tot el que plantegem són qüestions que es resolen en estrats superiors, o no. Però, caldria cavil·lar en una de les parts més importants, el xiquet.  Com a beneficiari de totes les decisions que prenem els adults, no s’ha d’oblidar  el dret que té com a xiquet a l’educació.  Observar, preguntar i adaptar el currículum a les seues necessitats no deuria ser un problema sinò una bona actitud.

Nosaltres, com a futurs docents, ens podem resignar i conformar-nos amb allò que resulta més còmode o, per contra, lluitar per establir un canvi. Oferir noves propostes avantguardistes no ha de suposar anar contra corrent sinò oferir  un ensenyament diferent que forme a individus com a persones.

En la conferència,  el professor Jaume Martinez Bonafé, va argumentar set punts importants:

-         El llibre de text defineix un enfocament tecnològic de l’ensenyament.

-         El llibre de text comporta una significació ideologitzada de la vida.

-         El llibre de text concreta en un giny intel·lectual la institucionalització de les relacions saber/poder en l’escola.

-         El text és un poderós regulador del lloc de treball dels docents.

-         El llibre és un negoci editorial.

-         La innovació, el canvi i la millora de la qualitat suggereix trobar alternatives teòriques i pràctiques en el procés de desenvolupament del currículum. 

Pàgines web d’interés:

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/27/el-futuro-de-los-libros-de-texto/

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2010/06/06/carta-a-los-editores-de-libros-de-texto/

http://books.google.es/books?id=J5G80v_rEesC&printsec=frontcover&dq=jaume+mart%C3%ADne+bonafe+libro+de+texto&source=bl&ots=5cb3Uol9GZ&sig=COw7flaUgIVnUeA9WnbvaFexmMc&hl=ca&ei=JTnlTO3wMYixhAePkNm3DA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false

TWITTER

Tweet, retweet i més tweets....Però, on estic?¿?¿

La primera volta que vaig sentir Twitter, vaig pensar: vaja no era tuenti? Ja li han canviat el nom. Doncs no, estava molt equivocada i em vaig adonar que no estava massa al dia en tot açò de la red social. I la veritat és que poc a poc he anat actualitzant-me. Després de l'enllaç que Ivanna ens va deixar a la cafeteria de l'aula virtual per poder començar amb twitter (http://abru5-6.blogspot.com/2010/02/primeros-pasos-en-twitter-por-gregorio.html), em vaig armar de valor i allà que vaig escriure el meu primer tweet. Després vaig començar a seguir a gent i gent em va seguir a mi i, poc a poc, quan em vaig adonar, m'estava conectant tots els dies per veure quines noticies interessant deia la gent. Doncs, açò del twitter no se que tindrà: és interessant, divertit, entretingut.... però sobretot he arrivat a la conclusió de que quasi és addictiu ;-))))

SPOT PUBLICITARI: UTILITZA LES TICs

Quan Jordi Adell, professor de  l’assignatura de Noves Tecnologies, ens va explicar a classe la nova tasca, una mescla de sensacions ens van aclaparar: angoixa, desesperació, inquietud, sorpresa... Però sobretot, es tractava d’aconseguir un gran repte: treballar en grup a fi de produir un spot publicitari.

El tema principal de l’anunci era promoure i motivar els docents perquè utilitzaren les TICs dintre les aules. Però teníem un conjunt de limitacions que ens feien traure, si més cap, tot l’ ingeni. No podien sortir persones ni xiquets i, a més, l’spot havia de convèncer amb un temps límit de 30 segons.

La tasca resultava interessant ja que tots sabem que mitjançant la publicitat es desenvolupa la creativitat. Però engendrar un spot publicitari en dues setmanes, que tinguera un missatge curt i clar, semblava tot un propòsit d’intencions, ja que no coneixíem programes per poder editar vídeos. La perseverança junt amb les interessants aportacions dels membres del grup, així com el suport de la resta de companys de classe, han fet d’aquesta costosa tasca un intens però gratificant treball.

Us presentem el nostre spot, un projecte amb idees senzilles, clares i molt, molt dinàmiques.

La primera idea que volíem dur a terme era fer una passada de diapositives mitjançant fotografies extretes d’internet, però les possibles llicències ens limitàvem aquesta tasca, així que fer un vídeo gravat amb càmera semblava una bona solució.

El primer que varem fer va ser posar en comú totes les idees que se’ns anaven ocorreguent. En teníem moltes i de molt bones, però vam trobar dificultats a l’hora de materialitzar-les. Vam fer un vídeo amb gravacions al Jardí dels sentits de la UJI. El resultat no va ser l’esperat, ja que la qualitat del vídeo no era bona i tampoc aconseguirem un editor de vídeo que poguera resoldre les nostres mancances d’una forma ràpida. Amb els ànims decaiguts ens n’anarem a casa amb la intenció de quedar al dia següent per aportar noves idees i poder fer l’spot.

Amb un nou dia per davant, ens vam sobreposar i amb constància vam crear un nou intent. Varem demanar ajuda pel twitter i volem donat les gràcies a la gent que ens ha aportat idees mitjançant aquesta via. Hem de dir que hi ha molta gent en aquest món virtual disposada a ajudar, amb bones idees i a la vegada molt agraïts per poder fer-ho.

Després de vore alguns dels spots que els altres companys de classe ja havien creat, varem decidir reorientar el nostre spot amb una nova idea: fer fotografies. Aquesta vegada el missatge era, fins i tot, millor: més directe, més clar i més dinàmic. Les noves tecnologies van canviant i són per tot arreu. Envolten la societat i a les aules, els mestres, poc a poc les han d’anar incorporant. Els docents han d’obrir la ment i sense por, atrevir-se a utilitzar-les. Aquest era el missatge que voliem fer arribar.

Varem crear una storyboard i per a l’atrezzo vam utilitzar tots aquells materials que teníem al nostre abast. Moltes fotos varem fer, al voltant de 200, per poder utilitzar la tècnica de Stop Motion on, una foto darrere l’altra, crea una mena d’animació semblant a estar veient un vídeo. Dur a terme aquesta nova idea ens va permetre endinsar-nos en el programa Windows Movie Maker on varem utilitzar tota mena de tutorials penjats a Internet per entendre el funcionament del programa.

Per poder crear el vídeo, varem seleccionar aquelles imatges que volíem fer servir. Una a una les anàvem col·locant ordenadament en el programa de forma que els canvis eren tan petits que a primer colp d’ull no s’apreciaven però totes juntes formaven l’ esperat spot.  El principal problema que hem trobat amb l’execució del vídeo ha sigut retardar el temps a l’hora de sortir les imatges que tenien text. Trobar el punt idoni per a que les imatges foren llegides de forma adequada semblava impossible, però a la fi, després de moltíssims intents, amb ingeni i paciència ho vam aconseguir.

Una vegada estaven les imatges enllestides, ens varem posar a buscar una música adequada. No ens valia qualsevol, calia triar-ne una que ens transmetera dinamisme tecnològic. Aquesta recerca la vam fer a Jamendo. És una comunitat creada al voltant de la música lliure, on els artistes poden pujar la seva música gratuïtament i el seu públic descarregar-la de la mateixa manera. Ens va costar un poc però a la fi varem donar amb la música que esperàvem.

L’ última tasca que ens quedava per fer era penjar el vídeo a Youtube. Primer calia crear un compte per poder penjar l’spot i que tots poguessin veure a Internet tota la feina que havíem fet. Una vegada feta aquesta tasca, quedava veure el resultat. Tots varem estar satisfets i les dificultats que havíem trobat pel camí es van oblidar.

Per concloure, hem de dir que, la col·laboració per part de tots els membres del grup i les ganes d’obtindre un bon resultat, han fet que a la fi poguérem vore la llum amb un bon spot.

Aquesta nova entrada ha estat feta també per Rosaura (al052180.blogspot.com) amb qui cada dia treballem de forma conjunta a fi de facilitar-nos la feina. Els bons resultats que hem aconseguit fins ara, han fet que no renunciem a continuar treballant amb aquesta tècnica i per tant hem decidit fer una entrada conjunta on cadascuna ha explicat una part del treball que s´ha dut a terme.

.

20 de novembre- Dia Internacional dels Drets del Nen

El dia 20 de novembre ha quedat institucionalitzat com a Dia Internacional dels Drets del Nen o Dia Universal de la Infància. És una data que ens fa recordar que un nen no és només un ésser fràgil que necessita estar protegit, sinó també hem de pensar que el nen és una persona que té el dret a ser educat, protegit i cuidat allà on hagi nascut.

Un nen és una persona que té el dret a divertir-se, a aprendre i a expressar-se. Un xiquet ha de ser xiquet i té els drets que li corresponen. La societat ja de garabtir que aquests es puguen complir.

Tots els nens tenen el dret d'anar a l'escola, a rebre atenció mèdica i a alimentar-se per garantir el seu desenvolupament en tots els aspectes. Però desgraciadament no sempre s'acompleix aquest propòsit. Entre tots podem lluitar per aconseguir un món millor. Si tots posem el nostre granet, la muntanyeta es farà ben grandeta.

Un dia en la meua vida

http://www.flickr.com/photos/susanauji/show/

Quan vaig veure la tasca per penjar les fotos en el blog, em vaig quedar en blanc, com es fa això? No tenia ni idea. Què era això del Flickr? Em vaig posar a buscar informació i després de llegir diverses pàgines vaig resoldre el meu dubte. Flickr és un programa molt útil, que ens permet penjar fotos i vídeos organitzant-los en àlbums segons les nostres preferències. A més, els altres usuaris del programa hi poden accedir, depenent de la privacitat que tinguen, i poden fer comentaris sobre les mateixes. Per tant, puc dir que és una xarxa social.

Per poder començar la pràctica, he fet fotografies de la meva vida: pel campus, on treballe i al meu poble.

Perquè vegeu tots els passos que he dut a terme, a continuació vos deixe unes indicacions senzilles que podreu aprofitar per utilitzar i entendre el programa.

1- Després de descarregar les fotos a la carpeta de l'ordinador, he creat un compte en yahoo on m'he identificat per poder utilitzar el programa Flickr. Després d'entrar a la pantalla principal, he vist que a la barra d'eines apareix el menú inici, on es personalitza el perfil de cada usuari. He penjat la meva foto, després he afegit unes dades personals i he personalitzat l'URL.

2- A “Tu Galería”, dins de l'apartat Tú, es poden anar penjant les fotos i vídeos que vulgues compartir en el programa. Es poden utilitzar àlbums per organitzar les fotos, etiquetes per personalitzar cada una d'elles, etc. He buscat el grup P24-2010 i m'he fet membre.
3- Per poder penjar les fotos a la xarxa, el programa ens mostra les indicacions que hem de seguir. Elegim les fotos primer i seguidament les carreguem a la pàgina. Per finalitzar, posem títols, etiquetes i petits comentaris de les fotos.

Després de pujar les fotos, he creat un àlbum per organitzar-les. Cal posar-li un nom per identificar-les millor.

4- Ara hem de seguir la pràctica que ens indica l'aula virtual. Afegir l'opció Creative Commons on se li assigna una llicència a les fotos. D'aquesta forma, cada usuari restringeix l'accés per poder veure les fotos. Seguint la pràctica, se'ns indica que hem d'elegir la llicència que autoritze a qualsevol persona a utilitzar-les sense ànim de lucre i compartint l'obra derivada. Per tant, després de seleccionar l'àlbum, li he afegit l'opció indicada.
5- Finalment, cal incloure les imatges directament des del programa Flickr al blog. Per això, seleccionem en el blog, dins de nova entrada, la pestanya edició de HTML i adjuntem l’|adreça on tenim penjades les fotos a Flickr.

Puc dir que ha estat una tasca que m'ha estat difícil de realitzar perquè no tinc pràctica sobre aquest programa. Però, preguntant i preguntant als companys, he pogut resoldre els dubtes que m'han anat sorgint. Espere que aquests petits passos puguen servir d'ajuda i facilitar l'aprenentatge d'aquesta tasca. A més, he après que cal ser autodidacta en algunes tasques i no s'ha de tenir por a les noves tecnologies.

Susana

Cinc idees clau sobre la competència digital

La finalitat de les ensenyances mínimes és assegurar una formació comú a tots els alumnes dins del sistema educatiu espanyol. Les competències bàsiques, s´ incorporen dintre de les ensenyances mínimes i permeten identificar els aprenentatges que tenen la consideració d’ imprescindibles. Els alumnes hauran d’ aconseguir aquests coneixements per poder desenvolupar-se millor com a persones.

S´ identifiquen vuit competències al RD 1513/2006, i una d’ aquestes és la que parla del tractament de la informació i competència digital, donant-li, per tant, gran importància a les noves tecnologies.

Seguidament, desenvoluparem breument cinc idees clau del tractament de la informació i competència digital:

-       El fet de viure en la societat del coneixement, suposa incloure en el currículum de primària les competències necessàries per al tractament de la informació i competència digital, perquè els nens puguen aprendre des de menuts. Si l’ escola educa per formar part de la societat, també ha de fer un ús correcte dels nous recursos.

-       En el tractament adequat de la informació trobem les habilitats, coneixements i actituds, que l' estudiant ha de posar en pràctica per identificar el que necessita saber sobre un tema específic en un moment donat i per tractar la informació de manera adequada.

-       Mitjançant la recerca activa d’ informació, els alumnes realitzen un aprenentatge més complet, ja que seleccionen, tracten o analitzen informació i la transformen en coneixement. Així desenvolupen habilitats per buscar, obtindre, processar i comunicar informació.

-       Les noves tecnologies suposen un recurs per poder compartir informació. A més, són considerades un poderós mitjà de comunicació que permet fomentar l’ autonomia i la capacitat crítica i reflexiva dels nens.

-       Quant a les noves tecnologies, és important incloure els continguts, objectius i criteris d’ avaluació de primària dintre del currículum per a que queden definides les pautes que es van a seguir.

En resum puc dir que és molt important la introducció de les noves tecnologies a les escoles des de les primeres edats, ja que els permet tindre un contacte directe amb una ferramenta de progrés, accessible i fàcil d’ utilitzar.