(Jaume Martínez Bonafé)
El darrer dijous dia 24 vam assistir tota la classe a una conferència del professor Jaume Martinez Bonafé, gran professional i molt entés en la matèria pel que fa a la crítica dels llibres de text . Jaume és professor titular del Departament de Didàctica i Organització Escolar a la Facultat de Filosofia i CC. Educació de la Universitat de València. La proposta va vindre a mans de Jordi Adell, en la seua assignatura de Noves tecnologies aplicades a l’educació. La intenció de Jordi era que tots reflexionarem sobre un punt de vista que calia tenir en comte: de qué parlem quan parlem dels llibres de text.
Assistir a aquesta ponència va semblar molt interessant, ja que em va fer reflexionar si realment són necessaris els llibres de text o per contra caldria pensar en una alternativa educativa que incloguera a més a més altres recursos educatius.
Per una banda podem trobar que els anys han fet dels llibres un etern monument al que sembla que ningú pot enderrocar. S’inventa i reinventa tantes vegades com faça falta a fi de no perdre la seua posició en un ranquing on sembla que el negoci és el que prima. Un tipus de manual, que sembla ser amic d’uns professionals els quals prefereixen tindre una estructura de treball marcada per un currículum enlloc de pensar en altres alternatives pedagògiques adaptades a l’alumnat.
Però, d’altra banda, caldria preguntar-se si estem d’acord amb allò que els llibres ens ofereixen: eixa estructura tancada que presenta un codi i que està pensat en la interdisciplina. Darrere dels llibres, els responsables de l’educació deurien tenir un marge de possibilitats que els permetera millorar l’educació de l’alumnat amb la pròpia experiència i aprenentatge.
I no només això, sinò que també s’ha de dir que el món de les editorials han convertit en tot un negoci allò que envolta als llibres de text. Per a ells no prima l’educació dels xiquets i xiquetes, sinò que l’interés sembla estar en la recaptació d’uns beneficis a final d’any.
Ben conegut és el cas que cada any les editorials presenten un llibre diferent al de l’any passat, condicionant a l’obligació de comprar-lo només perquè han modificat la portada del llibre de text i dos activitats dintre del contingut del llibre, perquè la resta, tot és el mateix. Un negoci, ja ho he dit. I a les escoles, els mestres i professor ho permeten, i no se n’adonen que ells mateix estan contribuint a la seva pròpia idiotització, acomodant-se als recursos que els proposen les editorials i, moltes voltes, sense voler ni tan sols mirar més enllà.
Amb l’ús de les noves tecnologies es pot ampliar el camp d’acció de l’aprenentatge. Així podem desenvolupar conceptes limitats en el llibre de text per altres que desde internet semblen ser més amplis, interactius i emocionants. Avui en dia les noves tecnologies estan a l’abast de tots. Aquestes ofereixen una gran quantitat de recursos didàctics que permeten al professorat ensenyar d’una altra manera als seus alumnes, amb activitats més reals i més fàcil d’entendre. Els alumnes poden estudiar en primera persona moltes coses que abans només ho podiem fer amb fotografies presentades als llibres de text. Per exemple: poden veure el quadre de la Mona Lisa fent una visita guiada al museu de Louvre de Paris o tindre una fotografia que no entenen en el llibre de text.
Però caldria preguntar-se si en el currículum preestablert ja figura la incorporació de les TICs en el programa educatiu, perquè aquesta està condicionada als llibres i se limita la seua projecció?
De vegades tot el que plantegem són qüestions que es resolen en estrats superiors, o no. Però, caldria cavil·lar en una de les parts més importants, el xiquet. Com a beneficiari de totes les decisions que prenem els adults, no s’ha d’oblidar el dret que té com a xiquet a l’educació. Observar, preguntar i adaptar el currículum a les seues necessitats no deuria ser un problema sinò una bona actitud.
Nosaltres, com a futurs docents, ens podem resignar i conformar-nos amb allò que resulta més còmode o, per contra, lluitar per establir un canvi. Oferir noves propostes avantguardistes no ha de suposar anar contra corrent sinò oferir un ensenyament diferent que forme a individus com a persones.
En la conferència, el professor Jaume Martinez Bonafé, va argumentar set punts importants:
- El llibre de text defineix un enfocament tecnològic de l’ensenyament.
- El llibre de text comporta una significació ideologitzada de la vida.
- El llibre de text concreta en un giny intel·lectual la institucionalització de les relacions saber/poder en l’escola.
- El text és un poderós regulador del lloc de treball dels docents.
- El llibre és un negoci editorial.
- La innovació, el canvi i la millora de la qualitat suggereix trobar alternatives teòriques i pràctiques en el procés de desenvolupament del currículum.
Pàgines web d’interés:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada